DARRERA HORA

domingo, 31 de julio de 2011

DOWNBURST SOBRE BARCELONA

La tempesta que ahir vàrem patir/gaudir a la ciutat de Barcelona va ser molt violenta i espectacular. Les ràfegues de vent en alguns punts de la ciutat van superar els 100km/h, va caure en molts barris calamarsa i la cortina de precipitació semblava en alguns moments que es podia tallar amb un ganivet de tan densa que era. de fet, l'intensitat de precipitació en la part alta de la ciutat va arribar a ser de 576 mm/h(una brutalitat)en un observatori més que fiable com és el que hi ha a la Plaça Kennedy, gestionat pel mateix Alfred Rodriguez Picó.

Sembla que el fenòmen que va poder portar tanta violència i que ahir ens podria haver afectat reb el nom de Downburst. Això és quan la precipitació surt del núvol arrossegant tota la massa d'aire que troba pel camí en sentit descendent. Aquesta massa d'aire i precipitació va agafant cada vegada més velocitat descendent, velocitat que encara es fa més forta a mesura que part de les gotes de precipitació es van evaporant en el camí, provocant un plus de refredament en tota la bossa que va baixant a gran velocitat i arribant a superfície a velocitats de vertigen.

Ahir a més, si fem un cop d'ull al radiosondatge de Barcelona del migdia, només unes hores abns de la tempesta, veiem com hi ha tota una columna vertical d'aire que presentava poca humitat o fins i tot amb trams d'aire força sec, motiu pel qual, possiblement la precipitació en le seu descens encara patia més evaporació de la normal, refredant-se encara més ràpid i per tant agafant més pes tota la massa de precipitació/aire que no li quedava més que caure a plom sobre un punt determinat de la ciutat, en aquest la part alta de Barcelona.

Aquí teniu el quadre del radisondatge resaltant aquesta vertical més "seca" que va poder acelerar el procés ja de per sí prou violent:





La massa d'aire/precipitació cau a plom en un punt determinat de la ciutat(en aquest cas a la part alta)i d'aquí que la bossa més densa de precipitació caigui allà i doni aquests registres descomunals d'intensitat i també que sigui en aquella zona on els vents portin la màxima acceleració/velocitat.

Un cop la massa aire/precipitació impacta en aquest punt determinat de la ciutat(part alta) aquest aire agafa direcció horitzontal i discorre pels carrers de la resta de barris. Com que va trobant obstacles per tot arreu(edificis.....) l'aire va perdent velocitat però es va fent molt més racsejat i fent cops localment molt violents. Aquesta seria l'explicació del per que va haver tants arbres abatuts en punts tant allunyats de la part alta de Barcelona com pot ser el Passeig de Colom.

Aquí teniu l'aspecte del núvol vist des de Glòries enfocant cap a Collserola. Es pot veure perfectament la part més fosca del núvol amb aquestes bosses penjant i a continuació la part més blanca és on estava caient a pes tota la massa d'aire i precipitació com si es tractés d'un volcà posat del revés:


Photobucket