LES GELADES NEGRES

foto extreta de: GOOGLE IMAGES

Aquests dies en que les temperatures ens estan baixant molt i les humitats son molt i molt baixes, segur que heu sentit a parlar de les gelades negres.

Les gelades negres, també conegudes amb el nom de dures o d'advecció, es produeixen en condicions de tempertura i humitats molt baixes.

En aquestes condicions en que la humitat brilla per la seva absència, no s'acava de formar gel o gebre sobre l superfície del terra i dels vegetals. El gel o el gebre, el que sol fer normalment sobre les plantes i el terra, és la tasca d'anticongelant natural. El fet de que no hi hagi aquest anticongelant natural per absència de gel i gebre, fa que el fred ataqui directament l'estructura interna de les plantes formant petits cristallets de gel al seu interior que danyen la seva estructura cel.lular. és quan moltes vegades veiem plantes que en situacions de fred agafen tonalitats un tant negres a les seves fulles o altres zones de la planta, com es veu a la foto de més amunt.

De fet, si el fred és suficientment fort i persistent, pot ser capaç de penetrar en el terra i atacar directament l'arrel de la planta o el seu tronc i poder arribar a fer-la morir. I en situacions molt perllongades i riguroses de fred, fins i tot es pot donar el cas de veure morir arbres de molts anys d'edad, com va ser el cas de la fredorada descomunal de febrer del 1956.

SOL I BOIRES

A partir d'avui i amb el domini d'aquest anticicló, tindrem dos Catalunyes ben diferents. La Catalunya seca i càlida, amb temps dominat pel sol i temperatures suaus i la Catalunya humida, amb boires persistents i temperatures molt baixes.

Parlarem donç de les zones amb boira. Aquests dies, si ens enfilem a una zona elevada, no serà gens difícil veure una imatge com aquesta:




Aquestes zones amb boira seran les més fondes i enclotades de l'interior i de la Depresió Central. El fet de que es formin aquestes boires en aquestes zones i que a més les temperatures siguin molt baixes, és degut a que ens entra un matalàs d'aire càlid a mitja i gran alçada. L'aire fred que és molt pesat, tendeix a quedar dipositat en les zones més fondes com si es tractés del sucre que posem en una tassa de cafe.

Aquest aire fred no pot ser remogut en aquestes zones per que els vents son calmats i per tant allà és manté inmovil. Quan el fred i la humitat son suficients, es produeix la saturació de l'aire i el vapor d'aigua es condensa en forma de petites gotetes d'aigua que formen l'anomenada boira.

El fet de que per ser hivern el sol no te prou força calorífica per escalfar la superfície, provoca que aquestes condicions fred/humitat es mantinguin dia i nit en aquestes zones, fent que les boires edesvinguin persistents.

I aquesta persistència, és imperturbable fins que no apareix vent que remogui aquest aire fred i aquesta humitat. Seria el mateix efecte que quant posem massa sucre en el cafe. Una part del sucre(boira) queda al fons de la tassa i no es desfà. Només removent amb la cullereta(vent) aquest sucre es disoldrà.

I a més, si la temperatura és prou baixa, aquesta boira pot esdevenir gebradora i deixar un bon gruix de gebre en les plantes, tals com la següent imatge:





imatges extretes de google images

MORNING GLORY CLOUDS

El Morning Glory Clouds és un fenòmen que es dóna al nord d'Australia, concretament al Golf de Carpentària i especialment en els mesos de setembre i octubre. En aquesta primera foto podeu veure a la part inferior esquerra, la localització exacta del fenòmen en el mapa.



De fet, no es tracta de res més que d'un gran núvol en forma de corró que es forma sobre la península que es perllonga a l'est del golf de Carpentaria. Això és degut a que aquest península és suficientment ample com per poder generar vents de mar cap a terra a ambdós bandes d'ella mateixa i això fa que per una banda de la península els vents arribin de l'oest i per l'altra banda de l'est. Quan es troben els dos vents oposats, l'aire es veu obligat a ascendir i en determinades condicions atmosfèriques, especialement en marcades inversions tèrmiques de primeres hores del matí(d'aquí el nom de glòria matutina), es formen aquests grans núvols.

De vegades el seu aspecte pot ser molt amenaçador com podeu veure en aquesta imatge.



Aquest núvol pot tenir fins a 1000Km de llarg i fins a 2Km d'alt. El seu desplaçament el pot fer a una velocitat de fins a 60Km/h.






Als voltants del núvol es crean fortes turbulències i ratxes de vent, cosa que és aprofitada per alguns pilots d'avionetes i ales delta per passar una estona divertida com si de fer surf sobre el núvol es tractés. De fet, en aquesta foto podeu observar un ala delta fent surf sobre el núvol.



Imatges extretes de Google Images

PLUJA ENGELANT

La pluja engelant és un fenòmen poc habitual al nostre País i te un procés de formació força curiós que ara us explicaré.

Bàsicament, el fenòmen es pot observar en situacions en que tenim molt aire fred en superfície i l’arribada d’un front càlid fa que es formi un coixi d’aire calent sobre aquest dipòsit d’aire fred que hi ha en superfície.

Si es dóna el cas que precipita, la precipitació que en sortir dels núvols cau en forma de neu, en atravessar el coixí càlid que hi ha entre els núvols i la superfície, es desfà totalment convertint-se en gotes d’aigua que en arribar a la superfície on hi ha temperatures negatives, es refreden de manera sobtada quedant en estat de sobrefusió (líquides tot i estar en temperatura de congelació) i quedant congelades en contactar amb el terra.

A les imatges podeu comprovar com pot ser d’espectacular la pluja engelant.

Les fotos han estat extretes de la web images.google.es

L'OVERSHOOTING

Les tempestes, ja sabem que es formen per forts corrents ascendents d’aire, que en trobar-se humitat i fred en alçada, formen núvols de desenvolupament vertical que acaben originant fenòmens tempestuosos.

Un altra dia ja entraré en el detall de la formació d’aquestes tempestes, però avui vull destacar un fenòmen que de tant en quant es pot observar en dies d’activitat tempestuosa. Em refereixo a l’Overshooting.

Els núvols de tempesta anomenats cumulonimbus, es formen com tots els núvols a la Troposfera. Es formen en aquesta capa de l’atmosfera perque aquí és on conflueixen els diferents factors(bàsicament, humitat i temperatura) necessaris per la formació dels núvols.

Quan els cumulonimbus, núvols de desenvolupament vertical, topen en el seu cim amb la Tropopausa, el que sòl passar és que deixen de créixer més en vertical i comencen a desplaçar-se en horitzontal, formant la típica forma d’enclusa. Això de deixar de créixer en vertical en el moment que es topen amb la tropopausa, és perquè en aquelles alçades de l’atmosfera ja no existeixen condicions favorables a la formació de núvols, ja que l’humitat allà dalt és inexistent(0%) i els núvols es desfan com per art de màgia.

De vegades però, quant els corrents d’aire ascendents son molt potents, aquests corrents poden fer que els núvols penetrin en la Tropopausa i des de la posició de l’observador, puguem gaudir d’imatges com les que aquí us mostro, en les que es pot veure clarament com s’alcen grans torres per sobre de la línea d’expansió horitzontal(enclusa) dels cumulonimbus.

No cal dir, que per sota d’aquests grans núvols en que es dóna aquest fenòmen, existeix un major potencial de temps sever.

Les fotografies han estat extretes de wikimedia.

EL FENÒMEN DE "EL NIÑO"

Aquest any 2009 el fenòmen de “el Niño” està afectant la zona de les costes occidentals d’Amèrica del Sud. Anem a analitzar molt per sobre que és aquest fenòmen del què molts n’hem sentit a parlar frecuentment i que pocs saben massa bé que és.

El fenòmen de “ el Niño”, consisteix bàsicament, en la presència d’aigües anormalment càlides al Pacífic, a les costes occidentals d’Amèrica del Sud. Això es produeix, entre d’altres factors, per variacions anòmales de les zones d’altes i baixes presions a l’Oceà Pacífic, cosa que fà, que aleshores es produeixin anomalies en la circulació general atmosfèrica i oceànica.

Aquest fenòmen afecta especialment les costes occidentals d’Amèrica del sud i en especial a Perú, on a les seves costes s’observa un augment del nivell del mar pronunciat que fà desapareixer moltes platges i a més es produeix un augment molt important de l’activitat convectiva al nord del País.

Però aquest fenòmen no afecta només a aquella zona concreta, sinó que també té relació amb moltes altres petites o no tan petites afectacions en el clima a escala mundial.

Les afectacions a escala mundial son moltes i ara no les analitzarem, però concretament, pel que fà a Europa i en especial a casa nostra, que és el que més ens interessa, el “Niño” el que fà, és que el temps marcadament estable d’estiu amb cels molt despejats i absència de pluges destacables, es perllongui per més temps del que és normal. en canvi, l’hivern sòl ser més fred i humit.
Com ja hem pogut comprovar, aquest estiu s’ha allargat força més del normal a casa nostra, patint un agost més propi d’un mes de juliol. Ja veurem, si també es compleix això d’un hivern més fred i més humit del normal. Tant de bò.

ELS LLAMPS I ELS LLAMPECS

Els llamps son descàrregues electroestàtiques naturals, dels quals, la llum que generen és deguda al pas del corrent elèctric que ionitza les partícules d’aire. L’electricitat que passa a través de l’atmosfera, calentant-la i expandint ràpidament l’aire, produeix el característic soroll ensordidor del trò que escoltem a continuació del llamp.

Els llamps, per regla general, son provocats per particules negatives del terra i partícules positives del núvols de desenvolupament vertical ( cumulonimbus ).

Cal diferenciar entre llamps i llampecs. Els llampecs també son provocats per partícules positives i negatives, però entre dos núvols. És a dir, un llampec mai toca terra i es queda dins els núvols. Normalment, quan ens trobem amb una tempesta amb llampecs, aquesta sòl anunciar per l'endemà sol i calor.

La tensió que hi ha entre un núvol i un objecte situat al terra és d’entre 1 i 1000 mil.lions de volts i la seva temperatura és superior als 27000ºC. No cal dir, que l’impacte d’un llamp sobre una persona, és molt perillós i fins i tot pot provocar la mort.

El que cal fer en cas de tempesta per evitar mals majors és:

- Si estem a casa, tancar totes les portes i finestres, no posar-nos prop de les instal.lacions elèctriques i no fer servir el telèfon fixe.
- Si anem en cotxe, tancar bé totes les portes i finestres i no tocar cap zona metal.lica del vehicle.
- Si ens enxampa a l'aire lliure, no us eixoplugueu mai sota un arbre ja que son alts i atrauen fàcilment als llamps. La millor solució es reduir al màxim la silueta, però sense arribar a estirar-se totalment al terra. De fet, amb el terra només hauriem de tenir contacte directe amb la sòla de les sabates ja que l'humitat que hi ha al terra també fà de molt bona conductora de l'electricitat.

Per tant, molta precaució amb les tempestes. Els llamps ens poden jugar una mala passada.

MÀNEGUES I TORNADOS

Ara que s’acosta la tardor i que com sòl passar en aquesta època, augmenta la possibilitat de veure fenòmens atmosfèrics diversos a Catalunya, us parlaré dels tornados. És un fenòmen que de tant en quant podem observar en alguns punts del País, generalment sobre el mar(mànegues o trombes marines), però també en terra ferma(tornados).

El tornado és un torbellí violent d’aire, que va des dels núvols fins la superfície del terra. Els vents dins d’un tornado poden anar des del 100km/h fins a més de 400km/h.
El seu desplaçament es produeix a una velocitat des dels 20km/h fins als 100km/h els més ràpids.

Per regla general els tornados a l’hemisferi nord giren en el sentit contrari a les agulles del rellotge i en l’hemisferi sud giren en sentit horari.

Per que es formi un tornado cal que conflueixin tres elements bàsics, una àrea de baixa presió, una massa d’aire fred i sec que tendeixi a baixar i una altra massa d’aire càlid i humid que tendeixi a pujar.

Quan es comença a formar el tornado, és un núvol en forma d’embud que està format per gotetes d’aigua en condensació que es formen a la base del núvol i que baixen fins la superfície. Quan l’embud toca terra, aspira pols i materials diversos degut al corrent d’aire ascendent. El xoc d’aquestes particules de pols i materials diversos amb les mol.lecules d’aire a l’interior de l’embud, son les responsables de que es produeixin al seu interior descàrregues elèctriques.

La ràpida ascensió de l’aire calent a través de l’embud, fà que la presió a l’interior del tornado sigui molt baixa(major velocitat d’ascensió=menor presió). Això fà que si el tornado és important, la presió a l’interior de l’embud sigui molt més baixa a la de l’exterior i quan passa l’embud per sobre d’un edifci, aquest pugui esclatar per que no soporta la baixada de presió sobtada que pateix.

Els tornados es classifiquen en categories depenent de la seva intensitat i van des del F0 que seria el de menor intensitat, fins al F5 que seria el de màxima categoria.

Us deixo unes imatges que evidentment no son fetes per mí, on podeu veure la radiografia en forma d’esquema d’un tornado, dues mànegues sobre el mar i un tornado sobre terra ferma.