Les tempestes, ja sabem que es formen per forts corrents ascendents d’aire, que en trobar-se humitat i fred en alçada, formen núvols de desenvolupament vertical que acaben originant fenòmens tempestuosos.
Un altra dia ja entraré en el detall de la formació d’aquestes tempestes, però avui vull destacar un fenòmen que de tant en quant es pot observar en dies d’activitat tempestuosa. Em refereixo a l’Overshooting.
Els núvols de tempesta anomenats cumulonimbus, es formen com tots els núvols a la Troposfera. Es formen en aquesta capa de l’atmosfera perque aquí és on conflueixen els diferents factors(bàsicament, humitat i temperatura) necessaris per la formació dels núvols.
Quan els cumulonimbus, núvols de desenvolupament vertical, topen en el seu cim amb la Tropopausa, el que sòl passar és que deixen de créixer més en vertical i comencen a desplaçar-se en horitzontal, formant la típica forma d’enclusa. Això de deixar de créixer en vertical en el moment que es topen amb la tropopausa, és perquè en aquelles alçades de l’atmosfera ja no existeixen condicions favorables a la formació de núvols, ja que l’humitat allà dalt és inexistent(0%) i els núvols es desfan com per art de màgia.
De vegades però, quant els corrents d’aire ascendents son molt potents, aquests corrents poden fer que els núvols penetrin en la Tropopausa i des de la posició de l’observador, puguem gaudir d’imatges com les que aquí us mostro, en les que es pot veure clarament com s’alcen grans torres per sobre de la línea d’expansió horitzontal(enclusa) dels cumulonimbus.
No cal dir, que per sota d’aquests grans núvols en que es dóna aquest fenòmen, existeix un major potencial de temps sever.
Les fotografies han estat extretes de wikimedia.
