D’espècies de vespes ni ha moltes i totes tenen diferents maneres de comportar-se. Aquí, al nostre País les més habituals son la vespa comú i la vespa paperera tot i que s’en poden trobar d’altres varietats.
L’història de les vespes s’inicia quan finalitza l’hivern i coincidint amb l’arribada de la primavera. La vespa reina és l’única que ha pogut sobreviure als rigors de l’hivern i ella mateixa s’encarrega, tota soleta, de començar a fabricar un vesper molt petitó amb un material molt semblant al paper i de fer-hi una primera posta d’ous.
D’aquesta primera posta d’ous en sortiran vespes obreres, totes femelles i que s’encarregaran de seguir amb la construcció del vesper per anar-lo ampliant i tindran cura dels ous d’una segona posta.
Les dos o tres primeres postes son de vespes obreres i totes femelles i a partir d’aquí, en posteriors postes d’ous ja comencen a néixer exemplars mascles.
A la primavera i principi d’estiu, les vespes, en la seva majoria encara obreres, només estan pel que han d’estar, que és anar construint el vesper i anar cuidant-se de les noves cries, per aquest motiu, tot i que una persona s’apropi molt a un vesper, difícilment serà atacat per cap exemplar.
Cosa diferent és avançat l’estiu, en que les vespes ja han acabat de construir el niu i la seva missió és defendre’l. És en aquest moment quan les vespes son més agressives i inclús estant molt allunyat d’un vesper, si elles tenen la sensació que una persona els envaeix el seu territori no dubtaran en atacar-la.
Les vespes poden picar o mossegar. Tenen unes potents mandíbules que els serveixen per menjar i també per mossegar. La mossegada de vespa no té cap mena de consequència per les persones, però sí la picada. Les vespes tenen un potent fibló amb el qual en picar a la seva víctima, l’injecten un verí que pot provocar des de petites reaccions cutànies fins a la mort fins i tot en persones que siguin al.lèrgiques a la substància que composa aquest verí.
Així donç, un consell pels més valents. Les vespes no és cert que si no les molestes no t’ataquen. Quan és l’època de protegir el seu territori, ataquen fins i tot per l’esquena i a traició. Per tant, preneu les mesures que cregueu escaients i si heu de passar el dia gaudint de la natura, no oblideu algun producte d'aquests que es venen a les farmàcies per tal d'aturar la reacció al verí i les molèsties físiques que comporta.
L’història de les vespes s’inicia quan finalitza l’hivern i coincidint amb l’arribada de la primavera. La vespa reina és l’única que ha pogut sobreviure als rigors de l’hivern i ella mateixa s’encarrega, tota soleta, de començar a fabricar un vesper molt petitó amb un material molt semblant al paper i de fer-hi una primera posta d’ous.
D’aquesta primera posta d’ous en sortiran vespes obreres, totes femelles i que s’encarregaran de seguir amb la construcció del vesper per anar-lo ampliant i tindran cura dels ous d’una segona posta.
Les dos o tres primeres postes son de vespes obreres i totes femelles i a partir d’aquí, en posteriors postes d’ous ja comencen a néixer exemplars mascles.
A la primavera i principi d’estiu, les vespes, en la seva majoria encara obreres, només estan pel que han d’estar, que és anar construint el vesper i anar cuidant-se de les noves cries, per aquest motiu, tot i que una persona s’apropi molt a un vesper, difícilment serà atacat per cap exemplar.
Cosa diferent és avançat l’estiu, en que les vespes ja han acabat de construir el niu i la seva missió és defendre’l. És en aquest moment quan les vespes son més agressives i inclús estant molt allunyat d’un vesper, si elles tenen la sensació que una persona els envaeix el seu territori no dubtaran en atacar-la.
Les vespes poden picar o mossegar. Tenen unes potents mandíbules que els serveixen per menjar i també per mossegar. La mossegada de vespa no té cap mena de consequència per les persones, però sí la picada. Les vespes tenen un potent fibló amb el qual en picar a la seva víctima, l’injecten un verí que pot provocar des de petites reaccions cutànies fins a la mort fins i tot en persones que siguin al.lèrgiques a la substància que composa aquest verí.
Així donç, un consell pels més valents. Les vespes no és cert que si no les molestes no t’ataquen. Quan és l’època de protegir el seu territori, ataquen fins i tot per l’esquena i a traició. Per tant, preneu les mesures que cregueu escaients i si heu de passar el dia gaudint de la natura, no oblideu algun producte d'aquests que es venen a les farmàcies per tal d'aturar la reacció al verí i les molèsties físiques que comporta.
