ELS ENSEMBLES

A petició d'un lector d'aquest blog que m'ho va demanar ahir a través d'un comentari, penjo aquí la manera de consultar els ensembles del GFS i com fer-ne la lectura.

Hi ha multitud d'adreces on poder fer aquesta consulta dels ensembles, però jo només en posaré una per no fer massa larga aquesta exposició. Heu d'entrar en aqesta adreça:

http://www.meteociel.fr/modeles/gefs.php

I us sortirà aquesta imatge:



O clicar en aquesta adreça que abarca més terirtori Europeu i us sortirà aquesta altra imatge:

http://www.meteociel.fr/modeles/gefs.php?carte=1



Hi ha com us he dit altres adreces que no només es limiten a Europa sinó que abarquen molt més hemisferi i planeta, però per començar a jugar amb els ensembles ja n'hi ha prou amb quedar-nos a prop de casa.

El que heu de fer tot seguit, sigui un enllaç o l'altra anteriors, és clicar amb el ratolí en el punt del mapa d'on volgueu obtenir un meteograma dels ensembles i us sortirà una imatge com aquesta:



Fixeu-vos que hi ha tres nivells de línies. Les de dalt son les de la temperatura a 850Hpa. Les del mig les de la temperatura a 500Hpa i les de sota del tot les de les precipitacions. Les línies indiquen l'evolució d'aquests ítems en els dies que us marca a sota del panell.

Heu de tenir en compte que la línia negre és la determinista, és a dir la que pertany a la sortida principal del GFS i per tant l'anomenada probabilística per ser la que és més probable d'acomplir-se.

La línia vermella no és més que la mitjana de tots els ensembles. va be per fer-se una idea del que ens diu el conjunt del model.

I la resta de línies de colors son la resta dels ensembles que s'obtenen a partir d'introduir petites variacions en les condicions inicials del model i que pel mateix efecte papallona fa que el devenir de cada línia esdevingui diferent de la resta.

Per regla general allò que apunten la majoria de línies és el que se sòl acomplir si ho marquen a curt termini en el temps, però això no sempre és així i de vegades la que mana és la negre encara que tota la resta diguin el contrari.

Per acabar, a banda d'aquests tres ítems de temperatura a 850, 500 i precipitació a sota del panell trobem una franja groga on diu:

T850 T500 RR - Pression RR
ThetaE 850 CAPE -Temp 2m
Vent 10m - Vent&T. 850hPa

Aquí ens dona opció de poder veure altres panells on podem veure també l'evolució de la presió, temperatura en superfície, etc.

NEVADA? NO. EXTRANY FENÒMEN ESCUMÓS!!

Aquest passat 28 de desembre de 2011, la localitat anglesa de Cleveleys es va llevar ben blanca i amb gruixos importants de.....Escuma. Efectivament, heu llegit be, no era neu. Era "precipitació" d'escuma!!

No és la primera vegada que s'observa aquest fenòmen a prop de mar. No se'n sap l'origen però si se sap que ha passat d'altres vegades en d'altres indrets i que darrerament està passant més sovint.

Aquí en teniu una fotografia:

De mapes

I aquí un video:




La veritat és que a falta de neu, no estaria malament patir una bona nevada d'escuma marina.

ELS ARBRES ARANYA

Aquestes imatges son del Pakistan de principis d'aquest 2011. Les fortes pluges ue han anat caient al llarg de moltes mesos des de l'any passat, han anegat moltes zones i només han quedat lliures de l'aigua alguns arbres aïllats:




Les aranyes es van veure sorpreses per l'anegament dels terrenys que perdurava molt en el temps i davant l'impossibilitat de tornar als seus nius, van decidir fer-e un nou hàbitat en els arbres.



Les aïgues en el moment de les imatges havien baixat una mica de nivell, però sembla que les aranyes, per por que tornin les fortes pluges ja es queden en els arbres i no sembla ue vulguin marxar. El fullam verd dels arbres queda amagat darrera les inmenses taranyines:



Malgrat poguem pensar que a la gent li pugui molestar aquest fenòmen, res més lluny de la realitat. Els mosquits, molt abundants a la zona, es queden atrapats en les teranyines i no només hi ha hagut una disminució en les picades de mosquit, si nó el que encara és més important: Una disminució dels casos de malària que normalment es transmet a través de les picades dels mosquits.

PRECIPITACIÓ AMB POLS DEL SAHARA

Aquesta imatge és de diumenge passat a la tarda a Sierra Nevada. Les precipitacions caigudes a la zona van anar acompanyades de fang(pols del Sahara)i l'aspecte de la neu era el que es pot veure en aquesta capatació de webcam. A ciutat se'ns embruten els cotxes i a pistes se'ls embruta la neu.

ESTABILITAT MODELÍSTICA

Moltes son les vegades que sentim dir a molts aficionats i fins i tot professionals de la meteorologia allò de: " quins canvis més radicals donen els models" o " Vaja bandassos que donen els models" etc.

Jo sempre dic que cadascuna de les sortides/actualitzacions dels models s'han de seguir i comentar si cal, però que no s'hn de prendre al peu de la lletra. De fet, allò que un model pot veure a moltes hores vista per un dia indicat, després de moltes voltes i de modelitzar moltes possibilitats amb canvis constants, al final, a poques hores vista d'arribar el dia indicat, el model acava veient una situació molt similar a la que veia en un principi.

Com a exemple, la situació que venim seguint de fa dies. Mireu aquest primer mapa, que és de diumenge passat(fa 5 dies). Aquesta era la situació que preveia el GFS per dilluns a les 0h.




Ara compareu la situació anterior amb aquest altra mapa de la darrera actualització del GFS d'avui divendres prevista per dilluns a les 0h, i veure-ho que allò que veia el model fa 5 dies per dilluns, no difereix tant del que veu avui divendres pel mateix dilluns:




Per tant, els models son força més estables del que molts pensen.

SÍMBOLS DE NÚVOLS

En els mapes del temps que es confeccionen per la aviació, és molt important pels pilots saber quin tipus de núvols es trobaran en el seu camí. És per aquest motiu, que a banda dels partes del temps, sigui del tot necessari representar en els seus mapes el tipus de núvols que es preveu hi podrà haber.

En alguns mapes es fan servir els símbols que a continuació us mostro:



Si ja és difícil fer una previsió de les que tots coneixem i veiem a diari, imagineu si n'ha de ser de difícil el poder representar amb garantia d'encert el tipus de núvols previstos.

AÏGUES CONTAMINADES

En els països desenvolupats, hi ha depuradores que tracten la major part de l'aigua residual abans de ser abocada als rius, llacs o mars. Però en els països en vies de desenvolupament, es calcula que el 90% de aquestes aigües s'aboquen directament sense depurar. El problema és tal que cada any moren més persones per enfermetats relacionades amb l'aigua contaminada que per qualsevol forma de violència, incloses les guerres, segons un informe de la ONU.

Anualment, moren 1,8 mil.lions de nens menors de cinc anys per aquesta causa, un cada 20 segons. Les víctimes de aquestes dolències ocupen la meitat dels llits dels hospitals de tot el mon.

En aquesta imatge podem veure uns nens jugant dins les aigües contaminades:



En aquesta altra, podem veure un munt de peixos morts com a consequència del mal estat del seu habitat natural:




I aquí i per que veiem fins a quin punt n'és de greu la situació, us poso un mapa de la ratio de les aigües tractades a nivell mundial. En color blau serien les aigües tractades i amb color taronja les que no ho estan i s'aboquen directament al medi sense cap mena de tractament:

DIMONIET EN CAMP DE FUTBOL

Mireu quin video més curiós he trobat. S'està disputant un partit de futbol i de repent es forma un dimoniet o remolí de vent que aixeca pols( en castellà se'n diu "tolvanera"). El cel és ben despejat.

De repent, el fenòmen es torna ben violent, tan violent, que fins i tot el nom de dimoniet se li queda curt. De fet i si us fixeu, en un moment del video, sembla que es produeixi un llampec dins el remolí.

TSUNAMI 2004

Avui que hem conegut la notícia d'un fort terretrèmol a Xile i un altra igualment de fort al Japó, motiu pel qual s'han posat en alerta per possibles tsunamis, m'ha vingut al cap el terrible tsunami de 2004 i tot buscant informació, he trobat aquest video recopilatori d'imatges d'aquell terrible dia, que he volgut compartir amb tots vosaltres. Realment impactant, ja aviso.

LES PEDRES QUE ES MOUEN SOLES

El "Valle de la muerte", entre California i Nevada, a Nord-Amèrica, és un paratge espectacular en el qual és fa molt difícil sobreviure. Te una extensió superior als 13500 Km quadrats i s'hi dónen temperatures extremes. De fet, les màximes superen de vegades els 50ºC a l'estiu i son força negatives a l'hivern.

Però al marge de l'espectacularitat d'aquesta vall i del clima extrem que s'hi pugui donar, una de les coses que més crida l'atenció d'allà, son unes roques que es mouen elles soles en una gran plana anomenada "Racetrack Valley".

Aquesta plana està plena de roques, totes elles situades al límit final d'una llarga traça feta al terra, com si algú les hagués arrossegat fins allà(veure imatges).

Sembla ser que després de molt de temps d'observació per part de científics, aquests han arribat a la conclusió de que realment aquestes roques es mouen soles.

Però com s'ho fan aquestes roques, algunes de les quals superen els 320 Kg de pes, per poder-se arrossegar al llarg de tants metres, de vegades més de 900m., en aquesta plana?

Després de molts anys en que van sorgir moltes teories sobre el fenòmen i que després d'observacions, per una cosa o per una altra, aquestes teories es desmuntaven, al final, van poder observar que les roques es movien quan hi havia tempesta. Però el més curiós del cas, és que no es movien després de qualsevol tempesta, sinó només en situacions de tempesta a l'hivern. Perquè?

A l'estiu, les fortes tempestes inunden la plana(veure darrera imatge) i deixen tot el terreny fangós. Però amb aquestes condicions les roques no es mouen. En canvi a l'hivern, les tempestes també inunden la plana i degut a les temperatures que baixen fort i es fan força negatives, tota la zona anegada queda congelada.

És d'aquesta manera que aquestes roques queden col.locades al damunt d'una gran superfície de gel, talment com si es tractés d'un glaciar. Quan aquest gel es comença a desgelar, aquest flota per efecte dels forts vents, sobre una fina pel.licula d'aigua que fa l'efecte de lubricant del terra i permet que tot plegat es mogui per efecte dels forts vents.

Per entendre'ns, seria el mateix que quan a casa obres una porta i sota aquesta porta hi ha una petita pedreta i et deixa tot el parquet marcat amb una bona esgarrapada. La porta seria el vent, el parquet seria el terra i la pedreta sota la porta seria la roca que es mou. L'aigua i el gel faciliten tot el fenòmen ja que augmenten la capacitat de lliscament de les roques.

Informació extreta de Wikipedia i imatges extretes de Taringa.net

LES INCONVENIÈNCIES DE LA NEU

I nosaltres desitjant veure una gran nevada aquí a Barcelona...Segur que si ens trobéssim el nostre vehicle colgat per la neu com en aquestes imatges potser ho veuríem amb uns altres ulls.

O potser faria falta trobar-nos casa nostra d'una manera similar a la de la imatge per convèncer-nos que també pot ser un inconvenient una forta nevada.

En qualsevol cas, tot i veure aquestes imatges, desitjo veure'n una igual a Barcelona. I és que als qui ens agrada la méteo, ens poden més les ganes que les incoveniències.

Imatges extretes de images.google.es

DIFÍCIL TASCA PELS METEORÒLEGS

Aquesta entrada que faig te una mica l'intenció d'explicar el perque ningú s'atreveix a fer una previsió del temps rotunda i clara per passat demà dijous dia 7 de gener.

Ens trobem davant una situació realment explossiva. Tenim al damunt nostre una massa càlida i humida que en les pròximes hores entrarà en contacte amb una massa molt freda en alçada. Aquesta interacció d'ambdues masses farà que s'en derivi una ciclogènesi a la Mediterrània occidental. És a dir, es formarà un centre de baixes presions a la Mediterrània occidental d'ubicació imprecisa i capritxosa i depenent d'on sigui aquesta ubicació ens podrà afectar d'una manera o altra.

Si mirem aquesta gràfica que us mostro, veure-ho que es tracta de la gràfica dels ensembles del GFS de la darrera actualització de les 6h del matí, d'un punt de la Costa Central Catalana. En aquesta en concret, s'hi mostren les possibles tendències de tres variables: temperatures a 850Hpa, temperatures a 500Hpa i precipitacions.

Fixeu-vos que pel dia 7 concretament, que a priori sembla que ha de ser el dia que més possibilitats de precipitació hem de tenir, en l'apartat de 850Hpa que he marcat amb un cercle amb el núm.1, encara hi ha molta diferència entre totes les possibles situacions que es podrien donar. Sembla força clar que no baixarem d'una -3, però fins i tot encara podríem tenir a aquella alçada isos per sobre dels 0ºC.

El mateix passa a 500Hpa, marcat amb el cercle amb el núm.2. Sembla que podríem tenir algunes possibilitats de temperatura pròxima als -29ºC, però també podríem anar a l'altra extrem i no arribar ni als -20ºC.

I el mateix passa amb la precipitació, cercle núm.3. Tan podem tenir molta precipitació com gairebé gens.

I tot això, degut a aquesta depresió que al final, cap model sabrà colocar on realment anirà. L'experiència em diu que en situacions com aquestes, els models van tancant la forquilla de possibilitats, però sempre et queda el factor sorpresa. D'aquí, que els mitjans oficials i meteoròlegs no facin un pronòstic clar sobre el que ens pot esdevenir aquest dia 7.

I per cert, ningú parla de demà dia de Reis, però també s'insinua en aquesta gràfica el factor sorpresa, tot i que tothom espera que sigui un dia relativament tranquil i d'espera. Seran els Reis que ens deparen alguna sorpresa?

IMATGES NEVADA 1962

Veig que com cada any en arribar aquestes dates, son molts els que rebusquen per tot arreu per trobar imatges, anècdotes o el que sigui que tingui relació amb la famosa nevada del 1962.

Aquest any, jo també m'he animat a buscar per la xarxa i he trobat un munt de coses. Avui us penjaré unes imatges que he trobat i que jo personalment encara no havia vist.

Aquest primera és del front marítim de Badalona. La caseta que es veu son els banys Titus i el que hi ha al mig no és una carretera o camí, sinó la linea de tren del Maresme que queda soterrada per la neu.



Aquesta segona és d'un carrer de Barcelona que no he estat capaç de saber quin és. Si algú és capaç de desxifrar l'enigma li estaré molt agrait.

Aqueta tercera és el conegut carrer Cartagena de Barcelona en la seva confluència amb Sant Antoni mªClaret. A la dreta teniu l'hospital de Sant Pau.

Aquesta quarta és del carrer Providència.

I aquesta darrera imatge, si que l'havia vista però em fa gràcia posar-la per que parla per sí sola. Jo també vull sortir un dia en una foto esquiant a la mateixa Plaça Catalunya. I segur que més d'un dels que ara llegiu aquestes linees també vindrieu amb mí a fer-ho.

Va ànims, que algun dia es repetirà l'espectacle.

Per cert, les imatges les he extret de la web 20minutos.es

VA DE TORNADOS

Us deixo aquí un video que he trobat d'un tornado que van trobar-se uns regatistes en el seu camí. És realment impresionant.



I també us deixo aquest altra video d'un tornado destruint una casa. Impactant el video.



I sobretot que no falti l'humor.

CANVIS BRUSCOS DE TEMPS A MUNTANYA

Quan anem a muntanya, cal tenir en compte que allà el comportament del temps és molt diferent del que estm acostumats a veure a la resta del País. Allà dalt, a muntanya, els canvis de temps poden ser sobtats i ens poden donar més d'un disgust si no ho tenim en compte i ens agafa desprevinguts.

Aquestes imatges son del passat diumenge a la Vall de Camprodon. A baix, al mateix poble de Camprodon, el temps va ser bastant assoleiat tot el dia, ennuvolant-se de tant en quant i amb força fred i vents bastant dèbils.

Més a munt, a les muntanyes que es veuen a les imatges al nord e la vall, la cosa era ben diferenta. Gairebé tot el dia ennuvolat, visibilitat reduïdissima, neu, barruf i un vent que superava els 100Km/h.

En la primera imatge, podem veure com el temps era ben assoleiat a la vall, però podem observar els núvols retinguts als cims que anaven provocant precipitació.



Entre la primera imatge i la segona, podria perfectament haber una diferència com a molt de poc més de vint minuts. Els núvols consegueixen atravessar les muntanyes i tota la vall queda coberta d'aquests núvols difuminats que en els pobles més pròxims a les muntanyes fins i tot donaven lleugeres nevades.

I després els núvols tornen a retirar-se deixent entreveure les muntanyes blanques, per tornar en molt poc temps a quedar el cel ras. I així diverses vegades en una mateixa jornada.

Un temps canviant, moltes vegades de manera brusca i inesperada, que fa la delícia als qui ens agrada la méteo, però que pot fer la guitza als excursionistes i gent que puja a muntanya en cap de setmana o fins i tot provocar, com ha passat aquest cap de setmana, alguna tragedia que acava per emportar-se la vida d'algunes persones que simplement volien passar una estona agradable gaudint de l'alta muntanya.

Si us plau, tingueu respecte a la muntanya i seguiu tots els consells de seguretat possibles. És molt i molt perillosa. Més del que pot semblar.

El meu condol a les families de les víctimes d'aquest cap de setmana passat al Ripollès.

AVISTAMENT DE FENÒMEN EXTRANY EN EL CEL D'AGRAMUNT

Aquest passat diumenge vaig anar a passar el dia Agramunt. Com acostumo a fer sempre, portava a sobre la meva càmera de fotos i vaig proposar-me fotografiar la posta de sol.

Eren les 19h de la tarda aproximadament quan ja vaig posar-me en posició a observar el cel amb la càmera preparada. Vaig fer algunes fotos de 4 cirrus que hi havia poc importants i estava a l'espera de la posta de sol.

De repent, vaig observar un destell en el cel, com una petita explosió en direcció nord-nordoest. Després d'aquest destell, alguna cosa molt ràpida en el seu desplaçament va deixar la traça o estel.la que podeu veure a les tres primeres imatges. Si us fixeu, fins i tot s'observa iridiscència en un costat de la traça.

Després, l'estel.la va romandre força stona en el cel.

En la darrera imatge, vaig fer una fotografia a un avió que passava mirant cap a l'oest, perque pogueu veure que les traces dels avions desapareixien inmediatament del cel i no perduraven.

La meva teoria, és que alguna cosa va impactar en l'atmosfera exterior i es va desintegrar creant aquesta traça en el cel. Però segur que mai sabré del cert que és el que vaig veure.

JA HA ARRIBAT LA TARDOR AL PIRINEU

Quantes vegades no hem sentit aquests darrers dies allò de què aquest any sembla que no vulgui arribar la tardor, que la calor no s'acava, que si ens menjarem les castanyes en banyador.

Bé, jo us deixo aquí unes imatges que vaig poder fer aquest cap de setmana a la Vall de Camprodon, en les que podreu veure que tot i que les temperatures encara parlen idioma estiuenc, el paisatge ja comença a sentir la tardor.

Veiem en aquesta primera imatge, com un arbre ja sense fulles, s'interposa en la panoràmica no molt llunyana del poble de Llanars.




En aquesta segona imatge queda palesa la caiguda constant de fulles dels arbres.



I aquesta tercera, és la meva preferida. Paisatge de tardor típic, d'aquells que solen elegir els pintors per fer bons cuadres.

I per acabar us deixo amb un video extret de youtube, en que es poden veure imatges de plena tardor amenitzades amb música de Vivaldi. Son poc més de 10 minuts, però val la pena veure'l i sobretot escoltar-lo perque és fantàstic.

Proveu de tancar els ulls tot escoltant-lo i pensant en la tardor. Ja veure-ho. És magnífic.

MÍNIM SOLAR

Com tots sabeu, ja fà un temps que venim sentint que ens trobem dins un mínim solar. Concretament, des de fà aproximadament dos anys que ens trobem en una situació de mínima activitat solar i en molt poques ocasions es poden observar les característiques taques que presenta l’astre rei.

L’any 2008, 266 dies dels 366 dies que tenia l’any, no es van observar aquestes taques solars. Segons els experts, aquest passat any 2008 s’havia tocat fons en aquest aspecte i de cara a la primavera de 2009, l’activitat solar hauria de tenir una tendència a l’alça.
Però lluny de tota teoria, aquest 2009, no només no s’ha recuperat l’activitat solar, sinó que percentualment ha disminuit encara una mica més respecte l’any passat.

A la gràfica de més amunt podeu veure l’evolució de l’activitat solar de de 1995 en endavant.

Això anterior, fà pensar que bé podríem trobar-nos davant d’un mínim solar profund i fins i tot que podria arribar a ser extrem. De fet, segons l’expert en taques solars, David Hathaway del centre Marshall per vols especials, aquest és el sol més quiet que s’ha observat en el darrer segle.

Fà molts anys, cap al segle XVII es va produir un mínim solar molt profund que va provocar un refredament molt fort a la terra. En cosa d’un any i escaig, les temperatures van baixar de forma descarada i els glaciars i les neus van avançar a llocs insòlits.

Justament, al llarg d’uns anys abans que això passés, es van produir moltes onades de calor i moltes tempestes i anomalies com estan passant també en l’actualitat.

Qui sap si això s’allarga més en el temps, si anem encaminats cap a un refredament sobtat. Qui seria capaç de preveure-ho en l’actualitat? Francament, ningú.

Ahir divendres al matí, als matins aTv3 van fer una connexió amb l’Eloi Cordomí, que va fer una mini-entrevista a un expert en el tema de les taques solars i quan l’Eloi li va suggerir a l’expert quina era la possibilitat aquesta de que tornés a passar una cosa semblant a la del segle XVII, l’expert li va comentar que si ha passat, pot tornar a passar, però que no patíssim que segurament tornarem a veure un augment de l’activitat solar en breu.

Jo, sincerament no el vaig veure massa convençut en la resposta.

Qui sap si haurem d'anar acostumant-nos a paisatges com el de l'imatge de més abaix.

Les imatges han estat extretes de la plana web de la NASA