ELS RUIXATS I TEMPESTES D'AHIR DIUMENGE

Ahir diumenge de rams la inestabilitat ja es va començar a manifestar en punts del Pirineu i Prepirineu. Aquí en teniu una mostra del que indicava el radar ahir tarda:



I amb algun fenòmen tepestuós associat tal i i com ens indicava el detector de descàrregues d'ahir diumenge:



Avui dilluns situació similar a la d'ahir diumenge en quant a extensió de les precipitacions tot i que, no seria d'extranyar alguna sorpresa aïllada i no prevista entre el centre i l'interior del País. Poca cosa!!

Demà dimarts sí que el risc de precipitacions en forma de ruixat o tempesta s'anirà extenent a qualsevol comarca.

Entre aquesta nit i demà al matí, analitzem en aquest blog el possible devenir meteorològic dels 4 dies forts de la setmana santa, entre divendres sant i el dia de la mona.

COMPORTAMENT TEMPERATURES MÍNIMES A BARCELONA

Els núvols baixos aquesta nit i matinada han provocat un comportamnet curiós de les temperatures. Si mirem la següent gràfica de l'estació de BTV situada al barri de Glòries, podem veure com al voltant de les 22-23h teniem temperatures de l'ordre dels 22,7ºC aproximadament amb el cel variable.

Després, cap a mitjanit les temperatures van repuntar enlloc de baixar, fins a assolir els 23,6ºC de la mitjanit segurament per una compactació transitòria dels núvols baixos que fins aleshores eren més aviat trencats.

A partir de la 1h de la matinada, les temperatures s'han començat a desinflar per que els núvols han anat trencant-se. Malgrat tot, avui les mínimes s'han quedat més elevades que les nits anteriors justament per culpa de que els núvols baixos no han permés tantes hores de baixada com en les nits anteriors en que els cels havien estat asserenats de principi a fi.



És una llàstima que els núvols no s'hagin mantingut tota la nit per que podríem haver fet una mínima molt elevada i al final no ha estat així.

PER QUÈ??????

El títol d'aquesta entrada sembla més aviat la pregunta d'un conegut entrenador que no sap el per què ha perdut el partit de futbol que més desitjava guanyar i que al final ha perdut de manera incontestable.

Similar és el que molts vam sentir aquest dissabte passat quan les pluges intenses i potents anunciades no només no van ser tan fortes com s'anunciava, si nó que en molts casos ni tan sols es van presentar. Però "PER QUÈ"? Per què va passar això. O millor dit, per què no va passar?

El METEOCAT ja va treure un comunicat explicatiu tècnic del per què de tot plegat del qual us n'enganxo aquí un fragment. Llegiu:

"Tot i que la depressió en altura ha passat molt a prop de Catalunya tal i com s'esperava, la seva activitat ha estat molt reduïda fins que no ha entrat a la Mediterrània i ha fet créixer potents tempestes a l'est de les Illes Balears.

La temperatura, poc baixa a 5500 metres i bastant baixa a 1500, ha donat lloc a un gradient tèrmic poc marcat que no ha afavorit el creixement de tempestes a Catalunya. La presència d'una lleugera inversió tèrmica cap els 1000 metres també ha col•laborat a estabilitzar l'atmosfera i a inhibir les nuvolades al litoral, que han acabat creixent a l'interior."


Això que expliquen els de METEOCAT, ho he estat repasant en les dades del radiosondatge de Barcelona del mateix dissabte dia 3 i del dia anterior, divendres dia 2.

Mireu com el dia 2 de setembre, el dia abans de l'esperat episodi, a migdia teniem a uns 1500m 17,8ºC i a uns 5800m teniem -11,7ºC. Això donava un gradient tèrmic vertical entre ambdues alçades de 29,5ºC.

Ara mireu el dia 3 a migdia que és quan en teoria havíem de sortir de Catalunya en barca. A uns 1500m, havia entrat força aire fred i la temperatura era de 14,4ºC. A uns 5800m que s'esperava que també baixés força la temperatura, aquesta havia pujat respecte el dia anterior i la teníem en -10,5ºC. En definitiva, el gradient tèrmic vertical que el dia anterior deiem que era de 29,5ºC ara s'havia reduït i era de tan sols 24,9ºC. Molt insuficient per generar inestabilitat i per afavorir la convecció. ´

Mireu també que mancats d'humitat estàvem dissabte en tota la columna vertical que he marcat en vermell.

I el fet que entrés força aire fred en capes entre els 1500m i el 3000m, és el que va provocar que el gradient tèrmic en zones interiors en que la superfície va patir un escalfament més efectiu que no pas a la costa, el gradient tèrmic vertical fos més marcat i es generessin ruixats i alguna tempesta no massa importants degut que a capes altes en aquestes zones també estava pujant la temperatura.

En fí, paciència i a esperar a la pròxima oportunitat. El que és important és trobar sempre l'explicació del per què no passen les coses i així se n'apren de les relliscades.

EL TORNADO DEL MASNOU:20 NOVEMBRE 2002

Moltes vegades sentim a dir allò de que per nosaltres que vivim a la Mediterrània el millor dels fenòmens que podem viure és una gran nevada. Jo també he pensat sempre igual, però la veritat és que amb més de 42 anys que tinc i des dels 4 anys que miro al cel durant bona part del dia, el fenòmen més impactant que he viscut mai i que més marcat m'ha deixat meteorològicament parlant, va ser l'espectacular tornado del Masnou(Maresme)del 20 de novembre de 2002. Allò que vaig viure en directe durant uns 10 minuts(potser més) que va durar el fenòmen, però especialment els 2 minuts que va penetrar terra endins i la destrossa que va generar, no podré oblidar-ho mai.

La situació que teniem aquell dia era que es despenjava una llengua d'aire fred bastant marcada a 500Hpa a l'oest de la península ja de matinada.




Cap a migdia, moment en que es va produir el fenòmen, la llengua d'aire fred en alçada avançava vigorosa d'oest a est i nosaltres quedàvem a la seva part capdavantera, és a dir a la seva banda més activa.



La llengua freda també tenia reflex a 850Hpa on fins i tot l'isoterma de 0ºC s'escolava a la meitat oest peninsular



Per més tard, anar avançant també cap a nosaltres amb rapidesa.



Tot plegat es va trobar amb una mediterrània calenteta encara dels rigors estiuencs i va generar el creixement de potents nuvolades al litoral que van deixar anar aigüats potents a la zona. Recordo curiosament que just abans d'aparéixer la mànega sobre el mar plovia a bots i barrals. De repent va parar. El vent bufava amb ràbia. Jo era a la finestra de casa, és clar, com no podia ser d'una altra manera. I de repent aparéix majestuosa davant meu, sobre el mar, aquesta bèstia.

Aquí la podeu veure des d'un punt elevat del Maresme, possiblement Tiana, quan encara era sobre el mar. Les fotografies he de dir que les he trobades a Google images i que no son meves ja que aleshores no tenia càmera.



Vista des de l'estació de tren de Monsolís, quan ja era un tornado i tocava terra.



I aquesta vista des de l'entrada sud de Premià. He de dir que aleshores jo vivia en un pis elevat de l'edifici marró que tapa el fanal d'aquesta foto i que tenia unes vistes perfectes dels camps i naus que hi havia més enllà i més quan jo estava a la finestra amb uns bons prismàtics. Possiblement la foto la va fer algun veí meu de la zona. Quina casualitat!!




Des de la finestra vaig veure en viu i en directe el fenòmen des de que va començar fins que va desaparéixer. Va ser tremendo. Portava estona la mànega sobre el mar quan de repent va decidir tirar del dret cap a la platja. Per la via del tren justament en aquell moment s'acostava un tren que venia de Barcelona. Vaig patir molt per que pensava que l'afectaria però el tornado va passar just quan ja havia passat el tren.

El tornado cada vegada es feia més negre de color. S'hi veien guspires dins del tub. Arrencava senyals i s'aixecava tot tipus de coses del terra. De repent va entrar en una zona on hi havia una benzinera i unes naus i vaig poder veure com si sortís volant pels aires una persona. No m'ho podia creure. Va començar a arrencar sostres de naus i de tot el que trovava. El fenòmen feia un soroll sord difícil de descriure. L'endemà els diaris se'n feien ressò del fenòmen. Aquí en teniu una mostra, on curiosament parla de la persona que vaig veure volar pels aires.




Aquesta vivència serà molt difícil de superar. Un fenòmen així és difícil de veure a casa nostra i més tenir la sort de ser al lloc adequat. De mànegues n'he vist moltes sobre el mar. Però allò va ser molt gran. De fet, acabo de fer l'entrada i estic emocionat d'haber-ho recordat i d'haber-ho compartit amb tots vosaltres.

DUBTES SOBRE LA NEVADA DEL DIA 8 DE MARÇ

La nevada del passat dia 8 de març, ens va deixar molts interrogants pel que fa a alguns factors.

Ens vénen al cap preguntes com:

per què va nevar a Barcelona ciutat, quan era d'esperar que el vents marítims produits per la perturbació mediterrània ens escombréssin l'aire fred cap a l'interior?

Per què quan cap al migdia ja nevava a molts barris de Barcelona fins a nivell de mar, a molts punts del Vallès Oriental(Montmeló, Granollers o Sant Celoni) hi plovia o en el millor dels casos hi queia aiguaneu, quan és una comarca amb més alçada i més a resguard del vents temperats marítims?

Perque al Maresme plovia i després va nevar sense gairebé cuallar i el vent de llevant va ser tan fort?

Perque del Llobregat cap al sud tot i nevar no va gairebé cuallar tot i ser a pocs kms de Barcelona?

Hi ha moltes altres preguntes d'altres punts del territori català, però ara em centraré en la Província de Barcelona que ja té prou teca.

Aquí teniu tres gràfiques del Fabra, on es veu l'evolució que van tenir el vent, la presió i la temperatura durant aquella jornada. Fixeu-vos que cap a les 10h és quan podem dir que el vent comença a apretar i la presió i temperatura inicien el descens més decidit:









Cal destacar que fins a les 10h del matí, els vents van ser del NNE i que per tant, per la seva condició de marítims eren més atemperats i mantenien les temperatures a ratlla.

Però a partir de les 10h, alguna cosa canvia que fa que els vents girin a NNW, frenant per tant l'efecte atemperador del mar i a més aportant-nos aire fred de l'interior. La baixada de temperatures s'inicia i la cota de neu comença a baixar progressivament. No es tracta de cap desplomament ja que la baixada de cota es progressiva, barri per barri i segons molts observadors es veia a simple vista com anava baixant aquesta cota. Per tant, l'únic responsable fins ara d'aquesta baixada de cota és aquest gir els vents de NNE a NNW.

Però, aquests vents eren realment catabàtics? En la meva opinió no. Els vents van girar a NNW perque la perturbació es va situar una mica més al nord del que estava previst i el mateix gir ciclònic feia que la direcció del vent fos aquesta. En l'imatge del meteosat que aquí teniu, ho podeu veure clarament. El Barcelonès i rodalies queda ubicat a la banda de la depresió on els vents han de ser de NNW.

És per aquest mateix motiu, el gir ciclònic per aquesta posició de la baixa, que el Maresme rebia l'impacte directe dels vents en aquest cas de procedència marítima i a més molt forts perque era la zona més pròxima a l'ull de la depresió.




Aquí teniu les dades del radiosondatge sobre la vertical de Barcelona del migdia, moment en el que ja gairebé es veia nevar a nivell de mar a la ciutat:




I aquí teniu la gràfica del mateix radiosondatge, per que veieu com els vents en superfície eren de NW, però no gaire més enllà dels 1000m d'alçada ja eren de ENE:




Un cop vist tot això que he exposat miraré de contestar les preguntes que he exposat al principi:

1- per què va nevar a Barcelona ciutat, quan era d'esperar que el vents marítims produits per la perturbació mediterrània ens escombréssin l'aire fred cap a l'interior?

. Donç perque la perturbació es va situar més al nord del previst i els vents, lluny de ser d'origen marítim com estava previst, van ser de NNW fruit del mateix gir ciclònic

2- Per què quan cap al migdia ja nevava a molts barris de Barcelona fins a nivell de mar, a molts punts del Vallès Oriental(Montmeló, Granollers o Sant Celoni) hi plovia o en el millor dels casos hi queia aiguaneu, quan és una comarca amb més alçada i més a resguard del vents temperats marítims?

. Donç perque a Barcelona com ja s'ha dit, els vents de NNW van ajudar a la baixada progressiva de temperatura i en canvi, al Vallès Oriental li arribaven els vents que havien de saltar per sobre la serra litoral després de passar pel Maresme. Aquests vents que arribaven al Vallès Oriental, evidentment eren més atemperats i per tant la cota de neu era més alta.

3- Perque al Maresme plovia i després va nevar sense gairebé cuallar i el vent de llevant va ser tan fort?

. Al matí i migdia, al Maresme hi plovia perque els vents eren d'origen marítim i per tant la temperatura no va poder baixar al mateix ritme que a Barcelona. Tot i així, quan la tempesta s'hi va apropar a la tarda, els desplomaments van fer que la neu també caigués a nivell de mar. Segurament li va costar cuallar perque l'intensitat de precipitació no va ser la mateixa que a Barcelona.

4- Perque del Llobregat cap al sud tot i nevar no va gairebé cuallar tot i ser a pocs kms de Barcelona?

. Aquesta és senzilla i no te massa secret. No els va arribar a afectar la part més activa de la tempesta i per tant, tot i que hi va nevar i que en alguns moment va ser amb intensitat, no va cuallar igual que del Llobregat cap al nord. de fet, si mirem l'imatge del meteosat que he posat més amunt, podem veure com el Baix Llobregat està afectat per una massa de nuvolositat menys desenvolupada que no pas del Llobregat cap al nord.

I resumint en concret el que va passar a Barcelona ciutat, a partir de les 10h del matí, els vents giren a NNW i fan que la cota de neu comenci a baixar lenta però progressivament fins arribar nivell de mar. Fins aquí, la nevada és més aviat dèvil i no acava de cuallar fora del que és de la Ronda de Dalt en amunt.

A la tarda, és quan gràcies als desplomaments i a l'intensitat de la precipitació ens cualla a tota la ciutat. De no ser per aquests desplomaments i per la forta intensitat de la precipitació, a Barcelona no hauria cuallat més que en cotxes i potser alguna teulada fora del que no és la part més alta de la ciutat, encara que hagués estat nevant tota la tarda. Just sobre Barcelona se'ns va posar la part més activa de la tempesta. Son aquelles coses que passen cada molts anys i que fan confluir un munt de factors en l'espai i el temps.

I ja per acabar, comentar que aquesta és la meva humil opinió. La opinió d'un simple aficionat a la méteo. Una opinió que evidentment espera obrir un debat constructiu per part de la major part d'aficionats a aquesta ciència i perque no, un debat obert també als professionals que em consta que de tant en quan ens llegeixen. Les aportacions de tots ens faran aprendre per futurs episodis que puguin afectar el nostre País.

Espero les vostres aportacions.