La situació que teniem aquell dia era que es despenjava una llengua d'aire fred bastant marcada a 500Hpa a l'oest de la península ja de matinada.
Cap a migdia, moment en que es va produir el fenòmen, la llengua d'aire fred en alçada avançava vigorosa d'oest a est i nosaltres quedàvem a la seva part capdavantera, és a dir a la seva banda més activa.
La llengua freda també tenia reflex a 850Hpa on fins i tot l'isoterma de 0ºC s'escolava a la meitat oest peninsular
Per més tard, anar avançant també cap a nosaltres amb rapidesa.
Tot plegat es va trobar amb una mediterrània calenteta encara dels rigors estiuencs i va generar el creixement de potents nuvolades al litoral que van deixar anar aigüats potents a la zona. Recordo curiosament que just abans d'aparéixer la mànega sobre el mar plovia a bots i barrals. De repent va parar. El vent bufava amb ràbia. Jo era a la finestra de casa, és clar, com no podia ser d'una altra manera. I de repent aparéix majestuosa davant meu, sobre el mar, aquesta bèstia.
Aquí la podeu veure des d'un punt elevat del Maresme, possiblement Tiana, quan encara era sobre el mar. Les fotografies he de dir que les he trobades a Google images i que no son meves ja que aleshores no tenia càmera.
Vista des de l'estació de tren de Monsolís, quan ja era un tornado i tocava terra.
I aquesta vista des de l'entrada sud de Premià. He de dir que aleshores jo vivia en un pis elevat de l'edifici marró que tapa el fanal d'aquesta foto i que tenia unes vistes perfectes dels camps i naus que hi havia més enllà i més quan jo estava a la finestra amb uns bons prismàtics. Possiblement la foto la va fer algun veí meu de la zona. Quina casualitat!!
Des de la finestra vaig veure en viu i en directe el fenòmen des de que va començar fins que va desaparéixer. Va ser tremendo. Portava estona la mànega sobre el mar quan de repent va decidir tirar del dret cap a la platja. Per la via del tren justament en aquell moment s'acostava un tren que venia de Barcelona. Vaig patir molt per que pensava que l'afectaria però el tornado va passar just quan ja havia passat el tren.
El tornado cada vegada es feia més negre de color. S'hi veien guspires dins del tub. Arrencava senyals i s'aixecava tot tipus de coses del terra. De repent va entrar en una zona on hi havia una benzinera i unes naus i vaig poder veure com si sortís volant pels aires una persona. No m'ho podia creure. Va començar a arrencar sostres de naus i de tot el que trovava. El fenòmen feia un soroll sord difícil de descriure. L'endemà els diaris se'n feien ressò del fenòmen. Aquí en teniu una mostra, on curiosament parla de la persona que vaig veure volar pels aires.
Aquesta vivència serà molt difícil de superar. Un fenòmen així és difícil de veure a casa nostra i més tenir la sort de ser al lloc adequat. De mànegues n'he vist moltes sobre el mar. Però allò va ser molt gran. De fet, acabo de fer l'entrada i estic emocionat d'haber-ho recordat i d'haber-ho compartit amb tots vosaltres.
