El "Valle de la muerte", entre California i Nevada, a Nord-Amèrica, és un paratge espectacular en el qual és fa molt difícil sobreviure. Te una extensió superior als 13500 Km quadrats i s'hi dónen temperatures extremes. De fet, les màximes superen de vegades els 50ºC a l'estiu i son força negatives a l'hivern.
Però al marge de l'espectacularitat d'aquesta vall i del clima extrem que s'hi pugui donar, una de les coses que més crida l'atenció d'allà, son unes roques que es mouen elles soles en una gran plana anomenada "Racetrack Valley".
Aquesta plana està plena de roques, totes elles situades al límit final d'una llarga traça feta al terra, com si algú les hagués arrossegat fins allà(veure imatges).
Sembla ser que després de molt de temps d'observació per part de científics, aquests han arribat a la conclusió de que realment aquestes roques es mouen soles.
Però com s'ho fan aquestes roques, algunes de les quals superen els 320 Kg de pes, per poder-se arrossegar al llarg de tants metres, de vegades més de 900m., en aquesta plana?
Després de molts anys en que van sorgir moltes teories sobre el fenòmen i que després d'observacions, per una cosa o per una altra, aquestes teories es desmuntaven, al final, van poder observar que les roques es movien quan hi havia tempesta. Però el més curiós del cas, és que no es movien després de qualsevol tempesta, sinó només en situacions de tempesta a l'hivern. Perquè?
A l'estiu, les fortes tempestes inunden la plana(veure darrera imatge) i deixen tot el terreny fangós. Però amb aquestes condicions les roques no es mouen. En canvi a l'hivern, les tempestes també inunden la plana i degut a les temperatures que baixen fort i es fan força negatives, tota la zona anegada queda congelada.
És d'aquesta manera que aquestes roques queden col.locades al damunt d'una gran superfície de gel, talment com si es tractés d'un glaciar. Quan aquest gel es comença a desgelar, aquest flota per efecte dels forts vents, sobre una fina pel.licula d'aigua que fa l'efecte de lubricant del terra i permet que tot plegat es mogui per efecte dels forts vents.
Per entendre'ns, seria el mateix que quan a casa obres una porta i sota aquesta porta hi ha una petita pedreta i et deixa tot el parquet marcat amb una bona esgarrapada. La porta seria el vent, el parquet seria el terra i la pedreta sota la porta seria la roca que es mou. L'aigua i el gel faciliten tot el fenòmen ja que augmenten la capacitat de lliscament de les roques.
Informació extreta de Wikipedia i imatges extretes de Taringa.net
